El gaspatxo, els camperols andalusos i el Quixot

Al maig arriba el bon temps i, mentre que guardem les jaquetes per al pròxim any, la nostra dieta també canvia. Les sopes i els guisats desapareixen per altres menjars més frescos. Sense dubte, el plat estrella quan el sol fa acte de presència és el gaspatxo.

La seva recepta es recita de memòria en moltes cases espanyoles. Pebrots, tomàquets, all, cogombre, ceba, sal, vinagre, oli d'oliva i aigua. Tot esmicolat en un recipient i a la nevera, per després servir-se ben fred. No obstant això, l'origen d'aquesta sopa de verdures no està tan clar.

Existeixen moltes elaboracions al llarg de la història que guarden cert paral·lelisme amb el gaspatxo: al segle VII durant l'Al-Àndalus i, fins i tot, a Roma al segle I a.C. Però la veritat és que les teories més convincents daten el seu origen al segle XVI. En aquesta època es van començar a conrear els seus ingredients principals, el tomàquet i el pebrot, després del descobriment d'Amèrica.

A Andalusia va néixer la versió del gaspatxo que es va estendre universalment. Van ser els camperols els qui ho van incorporar a la seva dieta. Era el plat perfecte per combatre les llargues jornades al sol. Un got de gaspatxo sadollava els seus apetits i a més contenia tot l'aliment  necessari. Més endavant, al segle XIX, els burgesos van trencar amb els prejudicis sobre el gaspatxo -caracteritzat com un menjar de camperols i pobres- i van començar a prendre-ho.

En l'obra universal de Cervantes, El Quixot no sembla entusiasmat amb aquesta elaboració: ”Més vull afartar-me de gaspatxo que estar subjecte a la misèria d'un metge impertinent que em mati de gana”. Pot ser perquè no va tastar el nostre gaspatxo elaborat amb ingredients frescos. Un producte en promoció al nostre catàleg i que el dimarts 9 de maig encara tindrà un preu més rebaixat. En Geland, com sempre, busquem satisfer als nostres clients amb els productes de la millor qualitat al preu més baix.